Quan l’Anna (nom fictici) va arribar a Catalunya ho va fer amb molt poc. Com ella mateixa explica, va començar “amb quatre coses dins una bossa i moltes ganes de tirar endavant”.
Durant anys va anar construint la seva vida a poc a poc, treballant en feines de neteja i adaptant-se a una nova realitat.
La seva situació va canviar de manera sobtada amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19. La pèrdua de feina va provocar que la seva situació econòmica es deteriorés ràpidament i, al cap de poc temps, també es va produir la ruptura amb la seva parella d’aquell moment.
Sense ingressos suficients per mantenir el lloguer, es va veure obligada a abandonar l’habitatge on vivia i va iniciar una etapa marcada per la incertesa residencial. Durant aquest període va passar per diferents situacions precàries fins a acabar vivint en un habitatge ocupat.
La incertesa era constant. En un moment determinat fins i tot va rebre una notificació judicial relacionada amb la situació de l’habitatge. Tot plegat feia difícil imaginar un futur estable.
Però un dia va passar una cosa inesperada.
En tornar a casa, l’Anna va trobar una targeta sota la porta del pis. En aquella targeta hi havia un missatge de la Fundació Resilis. L’entitat volia contactar amb les persones que vivien a l’habitatge per estudiar la possibilitat de regularitzar la situació mitjançant un lloguer social.
Al principi va dubtar si trucar o no. Tenia por que aquell contacte pogués acabar en un desallotjament.
Però després de parlar amb una amiga que la va animar a intentar-ho, va decidir fer la trucada.
Aquella decisió va marcar un abans i un després.
Les tècniques d’habitatge de la Fundació li van explicar que s’estava analitzant la seva situació residencial i que existia la possibilitat d’iniciar un procés de regularització.
Aquest procés, però, no seria immediat: calia adquirir l’habitatge, executar les obres de rehabilitació necessàries i completar diversos tràmits administratius. Tot i així, per primera vegada en molt de temps s’obria una oportunitat real d’estabilitzar la seva situació.
Amb el pas dels mesos, el procés va anar avançant i la Fundació Resilis va crear la nova Fundació Sallar qui va adquirir l’habitatge; es van realitzar les obres de millora i finalment es va poder formalitzar el contracte de lloguer social.
Per a l’Anna, aquell moment va significar molt més que signar un contracte.
Significava poder deixar enrere anys d’incertesa i començar una nova etapa amb més tranquil·litat.
Durant tot el procés destaca especialment el suport rebut per part de l’equip de Sallar. “M’he sentit molt recolzada”, explica. “Sé que darrere de les persones que donen la cara hi ha molta més gent treballant perquè tot això sigui possible.”
Avui l’Anna viu amb la seguretat de tenir una llar estable. Per a ella, disposar d’un habitatge significa molt més que tenir un sostre: és la base des d’on continuar construint el seu futur.
Quan se li pregunta què ha significat aquest pis per a ella, ho resumeix amb una frase senzilla però plena de significat:
“Arribar aquí sense res i poder tenir ara una casa, és una nova oportunitat per començar una nova vida. És com tornar a néixer.”
Històries com la de l’Anna mostren com l’accés a un habitatge digne pot transformar realitats. El lloguer social no és només una resposta a una necessitat immediata d’habitatge, sinó també una eina per generar estabilitat, dignitat i noves oportunitats.
