Fundació Resilis té com a objectiu principal la gestió i desenvolupament de projectes, programes i serveis d’atenció a infants, joves i famílies en risc d’exclusió social o en risc de patir-ne. Treballa per la millora de la seva qualitat de vida, especialment en relació amb l’accés a l’habitatge, ja que és un problema transversal a Catalunya, però que afecta molt més determinats col·lectius.
El novembre de 2023, vam iniciar el projecte PIL (Projecte d’Inserció Laboral) de Famílies Refugiades, una iniciativa pilot desenvolupada conjuntament entre l’equip de la Fundació Sallar i el Departament d’Internacional de Plataforma Educativa, finançada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el suport d’ACNUR.
El projecte PIL ha tingut com a objectiu principal l’acompanyament integral a 10 famílies -un total de 41 persones; 20 dones, 6 homes i 15 infants– procedents de 6 nacionalitats diverses -Algèria, Veneçuela, Perú, Ucraïna, Afganistan, Rússia- en situació de protecció internacional, per tal de millorar-ne les condicions de vida i facilitar-ne la inclusió social i laboral.
Equip professional i acompanyament integral
El projecte ha estat conformat per un equip professional format per la figura de coordinació tècnica del projecte, cinc educadores/treballadores socials que feien funcions d’acompanyament integral, una advocada, una psicòloga i el personal d’administració. Aquest equip multidisciplinari ha abordat les necessitats assistencials, psicològiques, jurídiques, educatives, laborals, socials i d’habitatge de les famílies, amb una metodologia d’atenció centrada en la persona i basada en el treball en xarxa amb el territori.
Per tal de proporcionar un acompanyament més eficient, les professionals van rebre una formació en línia conjunta amb CCAR i el servei PIO de Reus, centrada en els tràmits administratius vinculats a la sol·licitud d’asil internacional.
Aquesta sessió va ser clau per entendre millor la realitat de les famílies, atendre-les des d’una perspectiva més empàtica i per generar contextos d’aprenentatges continuats i significatius des d’una visió antiracista i feminista.
Inclusió laboral i suport en l’habitatge
El projecte, que s’estén fins l’abril de 2025, posa un èmfasi especial en la inclusió laboral a través del suport en l’habitatge. Els requisits per participar-hi incloïen haver completat l’itinerari d’acollida de 18 o 24 mesos del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i una inestabilitat econòmica significativa, fet que justificava la necessitat d’un acompanyament continuat.
Després d’un procés intens de coordinació amb entitats que treballen amb persones refugiades arreu del territori català, es va poder reubicar les famílies en habitatges adequats; dues a la zona de Girona, dues a la zona de Barcelona i tres al maresme, una a la zona de Lleida, una a Tarragona i l’ última a Terres de l’Ebre. Tot i que moltes d’elles van haver de canviar de província per trobar opcions que s’adaptessin a les seves necessitats.
L’ajuda en l’àmbit d’habitatge ha estat clau per fomentar l’autonomia i l’estabilitat, proporcionant un entorn segur i digne on les famílies poden desenvolupar una vida independent. A més del suport per al pagament d’habitatge, subministraments i manutenció mensual, les famílies han rebut acompanyament continuat per part de les educadores i altres professionals, que han abordat diferents àmbits del dia a dia, afavorint la seva inclusió social i laboral.
Reptes, aprenentatges i ampliació del projecte
El projecte no només ha beneficiat les 10 famílies participants, sinó que també ha atès persones derivades fora dels requisits establerts, però amb una necessitat clara d’intervenció. Aquestes han estat incorporades al projecte Habitat Ius, a la borsa d’habitatge social de lloguer, i això permet ampliar el perfil de participants i incloure persones en situació de protecció internacional, perfil amb el qual no teníem experiència. També ha ampliat la nostra xarxa d’agents de coordinació i això ha provocat poder arribar a entorns de població que no teníem contacte.
Com a projecte pilot, una de les principals reflexions sorgides ha estat la necessitat de reformular els criteris d’accés, ja que s’ha detectat una alta demanda de suport per part de famílies que, tot i no complir inicialment amb els requisits, podrien beneficiar-se significativament d’un programa com aquest.
L’accés a l’habitatge es revela com un factor clau per a la millora de la qualitat de vida i la inserció laboral. Garantir de forma intencionada l’estabilitat social i familiar des d’un inici en els programes d’ajuda a les persones refugiades és clau per a garantir la inclusió real en la societat i que, aquestes puguin crear una xarxa social i esdevenir agents de canvi. Paral·lelament, també afavoreix l’estabilitat emocional, factor clau per poder fer front a l’estrès posttraumàtic que pateixen moltes persones amb la condició de refugiat/da.
Conclusió
L’equip de professionals ha estat al costat de les famílies durant tot el procés, adaptant-se als canvis administratius i socials. Malgrat les dificultats, les famílies han demostrat una gran resiliència, afrontant els reptes amb determinació. Aquest compromís mutu ha estat essencial per assolir els objectius del projecte i avançar cap a una voluntat d’inclusió real i sostenible. De les deu famílies 4 han iniciat un projecte de vida independent als habitatges, les altres 6 continuen formant-se per adquirir més habilitats i eines que les ajudin en la seva recerca laboral.
Aquest fet ens fa reflexionar sobre el punt de partida de cada família i el procés únic de cadascuna d’elles per arribar a l’autonomia. L’acompanyament personalitzat és clau perquè cada família pugui avançar amb seguretat cap als seus objectius.
Núria Estelí Sentís Rivera
Tècnica d’habitatge i Educadora Social de la Fundació Sallar
