Sallar gestiona avui un parc de més de 500 habitatges de lloguer social repartits arreu de Catalunya. Més enllà d’aquesta gestió i acompanyament social, l’entitat va voler fer un pas endavant i activar una acció concreta de compromís social, destinant 10 habitatges a famílies refugiades. Una decisió que posa l’habitatge al centre com a dret i com a punt de partida per reconstruir vides.
Una d’aquestes llars l’ocupa avui la família de l’Olena, una de les tres famílies provinents del conflicte a Ucraïna que han pogut accedir a aquest projecte de lloguer social. Disposar d’un habitatge estable els ha permès començar de nou, amb seguretat i tranquil·litat, després d’un procés marcat per la incertesa i el desplaçament forçat.
El dia a dia de la família és ara ple de petites rutines que tornen a donar sentit al temps.
L’Amina parla amb il·lusió de l’escola: li agrada compartir estones amb les companyes i aprendre coses noves. Aquest curs, a més, es queda a dinar al menjador escolar, un pas que viu amb molta alegria.
En Mikhail aprofita aquest moment d’estabilitat per formar-se i explorar nous interessos. Ha cursat una formació en perruqueria, convençut que aquest camí li pot obrir noves portes i oportunitats, i actualment està buscant feina en el sector.
L’Olena, més enllà de les responsabilitats quotidianes i del pes de la cura familiar, mira cap al futur amb esperança. Malgrat el fort vincle amb el seu país d’origen, té clar que el seu projecte de vida és aquí: “Al principi pensava que tornaria, però després de dos anys vaig entendre que no. Ara el meu futur és aquí.” Les seves expectatives passen per assolir una estabilitat laboral i econòmica que els permeti avançar com a família. “Espero trobar feina i que el meu fill també en trobi. Vull que ens organitzem i poder viure tranquils.”
La Nina, amb el record d’Ucraïna encara molt present, troba a faltar la seva vida d’abans. Recuperada de l’operació de genoll que es va fer fa uns mesos, a poc a poc va teixint nous vincles que l’ajuden a sentir-se, de nou, com a casa.
Totes elles comparteixen il·lusions senzilles però profundes: viure amb estabilitat, créixer, aprendre, sentir-se segures. Tenir una llar no és només tenir un sostre; és poder imaginar el futur amb una mica més de tranquil·litat.
Accions com aquesta evidencien que, quan l’habitatge es posa al servei de les persones, esdevé una eina clau d’inclusió i oportunitat. I que darrere de cada porta oberta, hi ha històries que tornen a començar.
